Consell de Mallorca

Pedra en Sec

Què és la pedra en sec?

La pedra en sec es la tècnica de la col•locació d’una pedra vora l’altra, sense cap mena de ciment o argamassa. Amb aquesta tècnica mil•lenària, es varen aixecar arreu de l’illa un gran nombre d’estructures, necessàries per a les més variades activitats, com ara marges per a permetre el conreu dels costers o parets per a delimitar les propietats i els sementers. La tècnica també es va utilitzar per a adequar una xarxa de camins extensa, on és freqüent trobar els ferms empedrats.

Aquestes estructures són els principals elements vertebradors de l’espai rural de Mallorca. Pedra sobre pedra, els habitants d’aquestes àrees han anat modelant i adaptant durant el pas de la història la natura per treure profit dels recursos naturals, generant d’aquesta manera paisatges amb característiques úniques i d’alt valor etnològic i constructiu.

Un exemple d’espai natural modelat, són les zones boscoses on romanen els rotlos de les sitges relacionades amb la producció de carbó vegetal i els forns de calç per a elaborar aquest material, imprescindible per a la construcció i per a la higiene de les cases.

Fonts de mina, cocons i basses ajudaren a sobreviure en una terra escassa de recursos hídrics, mentre que a les parts més elevades es disposaven les cases de neu, utilitzades per a emmagatzemar-hi gel, amb finalitats gastronòmiques i medicinals.

La tasca d’adaptar l’hàbitat als requeriments de l’home es va completar amb la construcció d’aixoplucs, casetes i barraques per a persones, animals i eines.

Aquesta tècnica, encara viva, ens ha deixat un llegat únic, de gran valor constructiu i exemple d’integració en el medi.

 

Restauració i formació dels margers

Des del 1987 el Consell de Mallorca treballa en la rehabilitació i en la conservació del patrimoni de pedra en sec. Primer, a través de les escoles taller de margers i després, en el marc de diversos programes, en els quals ha estat molt important la col•laboració amb els ajuntaments i la participació en projectes europeus.

S’han recuperat un gran nombre de camins, entre els quals destaquen senders emblemàtics, com el camí Vell de Lluc, el camí des Barranc de Biniaraix, el camí des Correu, ses Voltes d’en Galileu i d’altres.

Al seu entorn s’han redreçat els marges i les parets, s’han refet rotlos de sitja i barraques, i s’han restaurat cases de neu i porxos de nevaters. Tot junt, una mostra representativa del patrimoni etnològic de Mallorca.

Aquesta tasca de restauració no hagués estat possible sense la creació de l’Escola de Margers a la dècada del anys vuitanta. En aquells moments l’ofici de marger estava en perill de desaparició a causa de la manca de demanda i de l’envelliment dels mestres. L’any 1986 es creà a Sóller l’esmentada escola, amb l’objectiu de recuperar el camí del barranc de Biniaraix i de formar especialistes en la construcció amb pedra en sec. Dos anys després, el Consell de Mallorca assumí la gestió de l’escola i n’amplià els objectius.

Des d’aleshores, el Consell ha duit a terme diversos cursos de formació de margers, inicialment a través del programa d’escoles taller, adreçat a joves d’entre setze i vint-i-quatre anys en atur, i a través del programa de tallers d’ocupació, que es dirigeix a aturats majors de vint-i-cinc anys. Aquests programes s’han demostrat molt útils, ja que l’ensenyament teòric i pràctic s’hi combina amb el treball real.

Actualment, el Consell de Mallorca organitza cursos d’iniciació a la construcció de pedra en sec per a no professionals, amb l’objectiu d’apropar aquesta tècnica a la població local i proporcionar els coneixements bàsics per fer petits treballs de manteniment.

 

 

Prevenció de riscos naturals

Els marges tenen implicacions ambientals especialment remarcables en matèria de regulació hídrica, estabilització dels vessants i prevenció d’incendis forestals.

La tècnica constructiva dels murs, amb la disposició de reble abundant rere el parament millora, en el cas de pluges moderades, la capacitat d’infiltració d’aigua de la marjada i redueix l’escolament superficial i els processos d’erosió hídrica. Així mateix, molts dels camps marjats constitueixen sistemes complexos, disposats en funció de les característiques del coster, en què el gran nombre d’estructures de drenatge afavoreix el control de l’escolament i ajuda decisivament a millorar-ne l’estabilitat i a prevenir les esllavissades.

D’altra banda, l’ús agrícola de les marjades configura àrees de vegetació escassa i amb una marcada discontinuïtat horitzontal del combustible, sobretot durant l’època estival, fet que disminueix el perill d’incendi i frena la propagació del foc. Aquest aspecte resulta especialment significatiu a l’hora d’establir perímetres de seguretat, sobretot a les proximitats de les zones habitades.

L’abandonament de la pràctica agrícola, a més d’incrementar el risc d’incendi, determina la manca de manteniment dels marges i de les estructures de drenatge, de manera que augmenta la probabilitat d’efectes negatius en el cas de pluges abundants.

Els conjunts de pedra en sec protegits

La salvaguarda dels elements de pedra en sec, a través de l'aplicació de les lleis de protecció del patrimoni o de normatives urbanístiques, resulta essencial per garantir la preservació d'aquest llegat.

A Mallorca, s'han protegit amb la figura de béns d'interès cultural (BIC) tres grans conjunts patrimonials lligats a aquesta tècnica: el camí des Barranc de Biniaraix, els pous de neu i els elements associats del massís de Massanella, i els bancals de les rotes de Caimari.

D'altra banda, el Pla Territorial de Mallorca, instrument al qual s'ha d'adaptar la normativa urbanística municipal, recull en el títol cinquè l'obligatorietat d'incloure en els catàlegs municipals els murs de pedra seca de valor paisatgístic i ambiental, les àrees paisatgístiques formades per bancals, fonts de mina, barraques, forns de calç, cases de neu (geleres), carboneres i camins empedrats, aquests últims, amb expressió de la titularitat.

 

Pedra en sec a Europa

El patrimoni de la pedra en sec constitueix una herència comuna de moltes regions europees. La diversitat tipològica és notòria, amb grans espais marjats que configuren entorns de valor constructiu i paisatgístic elevats, en àmplies zones de la Mediterrània, a les valls fluvials de Portugal, de Suïssa i d’Alemanya, i a diferents indrets de l’arc alpí.

Els refugis per a persones o animals, com les bories del sud de França, les caselli i els trulli d’Itàlia, les casetes o les cabanes de València i de Catalunya o els ponts de bestiar i les barraques de Menorca, presenten una gran qualitat i diversitat constructiva. També les parets utilitzades per delimitar les propietats o els espais agrícoles o ramaders tenen un distribució àmplia, de manera que són presents a gairebé tota la Mediterrània i a zones septentrionals com Irlanda, el país de Gal·les i algunes illes de Suècia.

L’elevat valor cultural i paisatgístic de la pedra en sec ha estat reconegut a escala mundial, com en els casos dels terrassaments de la regió vitivinícola de l’alt Duero, a Portugal; dels vessants marítims marjats de Portovenere i Cinque Terre, i dels trulli d’Alberobello, a Italia, que la UNESCO declarà patrimoni de la humanitat.

 

Puja

Documents relacionats

Pedra en sec i senderisme

Visiteu-nos!